Solanàcies: Capsicum, Solanum, Patatera, Tomàquet, Pebrotera, Estramoni, Jusquiam negre, Tabaquera, Albergínia, Belladona, Alquequengi (Catalan Edition)

Font: Wikipedia. Pàgines: 47. Capítols: Capsicum, Solanum, Patatera, Tomàquet, Pebrotera, Estramoni, Jusquiam negre, Tabaquera, Albergínia, Belladona, Alquequengi, Pebre de cirereta, Tabac de pota, Mandràgora, Dolçamara, Mandràgora femenina, Morella vera, Mandragora autumnalis, Chuño, Lycium, Physalis peruviana, Alberginiera borda, Cestrum, Tomàquet d'arbre, Solanàcia, Trompetes, Petúnia, Goji, Nicotiana, Pebre tendre, Tabac de jardí, Bufera, Xile habanero, Atropa, Cestrum parqui, Bitxo, Arç negre, Lycium europaeum, Pometa de Vilagrassa, Pebrot quatre morros, Tomàquet quatre morros. Extracte: La patatera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica del Sud i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles. Segons el sistema de classificació APG II és dins el clade dels eudicots, en concret dins dels euasterids I, on se situa l'ordre de les solanals. La paraula "Patata" és un préstec lingüístic provinent del castellà. Al seu torn el mot en castellà és un altre préstec provinent de la llengua quítxua: el mot Papa i d'igual significat. Del creuament entre el mot batata (Moniato), paraula originaria de l'illa l'Hispaniola, i papa en resultà "patata". Inicialment els conqueridors empraren el terme patada, a causa de la similitud de formes, tant a la papa com a la batata. Des del castellà el terme s'exportà a altres idiomes, degut, principalment, al fet que es conegué el tubèrcul mitjançant la importació d'aquest des de terres castellanes. La paraula més coneguda per a aquest tubercle és patata (del quítxua papa), encara que la forma totalment predominant entre els valencians és creïlla (del castellà criadilla perquè creixien molt de pressa) i cap als Pirineus també se'n diu trumfa o trumfo per la seva semblança amb les trufes. Plantes de la patataEls pobles nadius andins cultivaren moltes varietats de papes durant segles, essent els pobles originaris d'aquesta serralada els prim...