Estats històrics d'Àsia: Mysore, Badakhxan, Ramazanoullar, República de Mahabad, Qataban, Najran, Estat d'Aden, Alamut (Catalan Edition)
📄 Viewing lite version
Full site ›
Book Details
Author(s)Font: Wikipedia
PublisherBooks LLC, Wiki Series
ISBN / ASIN1232765864
ISBN-139781232765868
AvailabilityUsually ships in 24 hours
MarketplaceUnited States 🇺🇸
Description ▲
Font: Wikipedia. Pà gines: 47. CapÃtols: Mysore, Badakhxan, RamazanoÄŸulları, República de Mahabad, Qataban, Najran, Estat d'Aden, Alamut, Beylik de Shahr-i Sabz, Patani, Sultanat de Gujarat, Indoxina francesa, Wu Oriental, Mandat Brità nic de Palestina, Golkonda, Principat d'Antioquia, Emirat de Kano, Sultanat de Delhi, Kafiristan, Emirat de Sabya, República de Formosa, Imamat d'Oman, Estat de Hatay, Iemen del Sud, Mogolistan, Ãndies Orientals Espanyoles, Capitania General de les Filipines, Kammanu, Alalakh, Emirat Islà mic de l'Afganistan, Iemen del Nord, República de Chittagong, Emirat de l'Alt Asir, Fallahiyya, Emirat del Mikhlaf, Zaranik, Estat kurd d'Urmia, Kawthoolei, Emirat d'Asir, Kantharia. Extracte: Mysore (kannada ಮೈಸೂರೠIAST MaisÅ«ru) fou un antic principat de l'Ãndia Brità nica, que forma actualment part de l'estat de Karnataka. El nom deriva de Mahishà sura, mÃtic dimoni amb cap de búfal. L'antic estat tenia el vèrtex sud a la zona d'unió entre els Ghats Occidentals i els Ghats Orientals a les muntanyes Nilgiris. La capital dinà stica era a Mysore però l'administrativa a Bangalore; el maharaja residia una part de l'any en cadascuna, però els principals oficials de l'estat residien sempre a Bangalore. L'assemblea representativa es reunia una vegada a l'any a Mysore (ciutat) coincidint amb el festival de Dasara i el diwan presentava el seu informe anual. La superfÃcie el 1901 consta com 76.231 km² i el 1931 com 76.340 km² (el 1881 consta com 64.023 però probablement està mal calculada). L'altura oscil·la entre 600 i 1000 metres. Estava dividit en dos part; la muntanyosa anomenada Malnad, a l'oest, i la més plana a l'est, coneguda com Maidan o Bayalshlme, que formava la part principal i més gran. Les principals elevacions eren el Biligiri-Rangans (1.300 metres, el Savandurga (1.247), el Sivaganga (1.413), el Maddagiri (1.220), el Nidugal (1.169), el Ballalrayandurga (1.531 metres), el Baba Budans (1.659 metres), el Gopalswami Betta (1.479), el Chunchangiri (...