Premis Nobel d'Economia: Friedrich August von Hayek, Premi Nobel d'Economia, Milton Friedman, Paul Krugman, Amartya Sen, John Forbes Nash (Catalan Edition)

Font: Wikipedia. Pàgines: 38. Capítols: Friedrich August von Hayek, Premi Nobel d'Economia, Milton Friedman, Paul Krugman, Amartya Sen, John Forbes Nash, Edmund Strother Phelps, Elinor Ostrom, Wassily Leontief, Joseph Eugene Stiglitz, Paul Samuelson, Simon Kuznets, Herbert Simon, James Tobin, Gunnar Myrdal, Clive Granger, Robert F. Engle, Gérard Debreu, Robert Aumann, Robert Fogel, Kenneth Arrow, Robert Solow, Daniel Kahneman, Franco Modigliani, Richard Stone, Ronald Coase, Bertil Ohlin, Robert Lucas, Oliver E. Williamson, Leonid Hurwicz, John Hicks, George Akerlof, George Stigler, Douglass North, William Arthur Lewis, Maurice Allais, William Forsyth Sharpe, Leonid Kantoròvitx, Ragnar Frisch, William Vickrey, Eric Maskin, Merton Miller, Robert Mundell, Gary Becker, Theodore Schultz, Jan Tinbergen, Reinhard Selten, Tjalling Koopmans, Lawrence Klein, Trygve Haavelmo, James Meade, Robert Merton, Thomas Schelling, Edward C. Prescott, Harry Markowitz, James McGill Buchanan, James Heckman, Vernon Lomax Smith, Michael Spence, Roger Bruce Myerson, John Harsanyi, Finn E. Kydland, Daniel McFadden, James Mirrlees, Myron Scholes. Extracte: Friedrich August von Hayek (Viena, Imperi austrohongarès, 8 de maig de 1899 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 23 de març de 1992) fou un economista austríac guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1974. Rebé la condecoració de l'Orde dels Companys d'Honor. Ha estat un dels grans economistes del segle XX i és considerat el pare del neoliberalisme. La seva obra, que comprèn uns 130 articles i 25 llibres no és limita tant sols a la ciència econòmica, sinó que tracta des de filosofia política fins a l'antropologia legal o la història, i en general tot el referent a les ciències socials. La seva popularitat actual ha anat creixent en particular d'ençà de l'esfondrament del règim comunista, del qual ja als anys trenta havia previst la seva inevitable degradació per raons econòmiques bàsiques. També s'oposa al paradigma neoclàssic, el que ...